Imatges
durant la realització del miniprojecte
·
Fotos de l’escola de Salt realitzades pels
alumnes durant el projecte (Picasa):
·
Fotos individuals dels alumnes per la presentació
(Picasa):
dimecres, 20 de juny del 2012
Avaluació tecnològica (processual)
El procés seguit per fer aquest miniprojecte ha estat
molt encertat ja que ha permès que els alumnes adquirissin el rol de
protagonistes. Considerem que els alumnes han gaudit d’un aprenentatge
significatiu ja que han tingut un paper:
- Actiu: han estat els alumnes qui en tot moment han
desenvolupant les activitats que es requerien i els que, amb el consell de
la mestra, han pres les decisions oportunes.
- Constructiu: ja que durant la realització d’aquest
projecte els infants han fet interactuar i han relacionat els seus
coneixements previs amb els nous coneixements.
- Col·laboratiu: tot aportant idees, experiències i fins i tot
dubtes per tal de col·laborar amb la mestra i poder així tirar endavant
aquest projecte.
- Reflexiu: els infants han hagut de prendre diverses
decisions que han esdevingut després de reflexionar en grup i argumentar
les seves aportacions.
- Intencional: la mestra ha informat als alumnes des del
primer moment quins eren els objectius que es pretenien assolir mitjançant
la realització d’aquest projecte. Gràcies a aquesta informació prèvia els
alumnes han pogut reconduir els seus esforços i interessos per tal
d’assolir-los.
Podem constatar que en aquest projecte els alumnes han
assolit el veritable protagonisme del seu propi aprenentatge, tot utilitzant
ells mateixos la càmera digital, descarregant les fotos a l’ordinador,
escollint les més adequades i canviant-les-hi el nom. També han estat els
encarregats d’elaborar i escriure el missatge i d’adjuntar-hi les fotografies
realitzades i prèviament seleccionades.
Cal tenir en compte que les tecnologies utilitzades en
aquest projecte: càmera, ordinador, canó... sovint són usats per la mestra,
aquest fet fa que els alumnes ja hi estiguin familiaritzats de tal manera que
els infants en poden fer un bon seguiment.
Volem puntualitzar que el procés de la videoconferència
mitjançant l’Skype ha estat organitzat i preparat per les mestres, en aquest
cas els infants han assolit un rol d’observadors fins el moment de l’inici de
la videoconferència on han tornat a adquirir el protagonisme fent les seves
intervencions amb la mediació de la mestra per tal que respectessin els torns
de paraula.
Descripció i avaluació del projecte
Descripció del procés
Inicialment vam pensar en basar el projecte en el canvi
de la Nora, una alumna, d’una escola a l’altra. No obstant això, un cop fet
aquest plantejament als alumnes aquests van mostrar més interès per saber de la
Bibiana Núñez, una de les mestres component d’aquest grup que el curs passat
tenia als alumnes de l’escola de Girona i que actualment està com a mestra a
l’escola de Salt.
Aquest escàs interès vers la Nora es deu a què fa poc que
està a l’escola de Salt i es mostra tímida i reservada, per aquest motiu no va
ser gaire engrescador pels companys de la nova escola. La mestra va observar
aquesta reacció i els va comentar que els nens i nenes de l’escola de Girona
abans eren els seus alumnes, aquest comentari va provocar que els hi “piques”
la curiositat de saber més coses del passat de la seva mestra, de l’escola on
havia estat els cursos anteriors i conèixer els alumnes que havia tingut en
aquella escola. També va ser un incentiu el fet que ella, la mestra, a vegades
els hi explicava anècdotes viscudes a l’altra escola i també els havia comentat
que algun cop trobava a faltar als alumnes de Girona i que per això intentava
mantenir el contacte amb ells sempre que podia.
Durant tot aquest procés totes dues components d’aquest
miniprojecte vam mantenir el contacte per tal d’informar-nos sobre l’evolució i
el desenvolupament del projecte. Un cop assabentada de l’inici del projecte a
l’escola de Salt, la Cristina (mestra a l’escola de Girona) va poder reprendre
el projecte tot aprofitant una recent visita a l’aula per part de la Bibiana.
Aquesta visita va alegrar molt als alumnes i va ser positiu i motivador per tal
d’iniciar el projecte.
El primer contacte el van iniciar els alumnes de l’escola
de Salt tot enviant un correu electrònic on exposaven una breu presentació de
qui són (a nivell grupal) i on manifestaven interés per saber com estan els
alumnes de l’escola de Girona i conèixe’ls.
El segon missatge el van realitzar els alumnes de
l’escola de Girona fent una lectura inicial del correu rebut i elaborant una
resposta on plasmaven una breu presentació del grup classe i responien a les
preguntes que els hi havien realitzat. En aquest correu els alumnes de l’escola
de Girona també van sol·licitar rebre imatges de l’escola de Salt i conèixer amb
més profunditat els nens i les nenes amb els que estan intercanviant missatges
i comentaris.
Les demandes sol·licitades en aquest segon correu van ser
respostes pels alumnes de l’escola de Salt. Un cop llegit el missatge dels seus
nous amics es van posar en marxa i van dedicar algunes sessions a aprendre el
funcionament d’una càmera fotogràfica, a realitzar diverses fotografies de les
instal·lacions de la seva escola, a descarregar-les a l’ordinador, a canviar-ne
el nom i a insertar al correu les imatges seleccionades.
A la sessió següent els infants de Girona van llegir el
missatge rebut i van observar i comentar les fotografies de l’escola de Salt.
Tot seguit van iniciar el mateix procés que van realitzar els alumnes de Salt a
la sessió anterior, finalitzant amb l’enviament d’un correu amb imatges de
l’escola de Girona incloses.
L’altra sessió realitzada pels alumnes de Salt va
consistir en llegir el missatge rebut i observar i comentar les imatges de
l’escola de Girona. Posteriorment, els infants van realitzar unes fotos d’ells
mateixos i van descarregar-les a l’ordinador canviant el nom i posant el seu nom
propi. Paral·lelament van escriure en una plantilla els seus noms i països
d’origen per poder presentar-se de manera ordenada. Les fotos individuals i els
escrits de presentació el va enviar cadascun d’ells pel correu electrònic per
tal d’aproximar-se una mica més a nivell individual.
Vam finalitzar el projecte amb una sessió conjunta,
ambdues escoles alhora. En aquesta sessió tots els alumnes van poder vivenciar
una videoconferència mitjançant l’Skype.
Avaluació de l’aprenentatge aconseguit
Primerament volem exposar la nostra satisfacció vers els
resultats obtinguts en la realització d’aquest projecte ja que els alumnes
d’ambdues escoles han manifestat que han gaudit molt d’aquest. Creiem que si es
continua el projecte durant els pròxims cursos es podran crear diversos grups
per tal de fer la comunicació més fluida i afavorir així una participació més
activa de tot l’alumnat. En gran grup, com s’ha realitzat actualment el
projecte, ha estat una mica difícil de gestionar i ha esdevingut un procés lent
i costós. És per aquest motiu que s’han aprofitat algunes sessions de
desdoblament (amb mig grup) tot i que els correus eren a nivell de gran grup, és
a dir, un missatge per escola. Aquest fet ha provocat que els alumnes no hagin
pogut aprofitar, com cal, les sessions per tal d’escriure a nivell individual els
seus propis comentaris i exposar els seus interessos.
Com a iniciació en el correu electrònic ha estat molt
interessant i innovador pels alumnes, sobretot en aquestes edats, ja que varem
detectar que gairebé cap alumne sabia com funcionava un correu electrònic ni
per a què servia exactament. No obstant això, alguns infants sabien que s’usa
per a comunicar-se i alguns, fins hi tot, ho havien vist fer als seus pares a
casa. Molts dels alumnes creien que el correu electrònic era una mena de xat i
que l’altre escola ho estava visualitzant tot en temps real.
Constatem que els ha agradat molt i que han après
moltíssim, per exemple com fer fotografies i descarregar-les a l’ordinador,
així com canviar el nom d’aquestes i afegir el “titol” de la fotografia. També
s’han sorprès al descobrir que per correu electrònic i d’una manera molt
senzilla poden enviar diverses fotografies a la vegada, ja que inicialment
creien que era necessari enviar un correu per a cada fotografia.
Poder vivenciar una videoconferència i veure els alumnes
amb els que s’han estat comunicant per correu durant unes setmanes ha estat digne
de veure-ho; els ha agradat moltíssim i les cares dels infants reflexaven una
emoció díficil de descriure. El fet de ser dues escoles on hi predomina la
interculturalitat fa que alguns alumnes ens hagin comentat que ja havien
realitzat alguna videoconferència amb els familiars que viuen lluny, al seu
país d’origen.
Desprès de tot aquest projecte, els alumnes han proposat
visitar l’escola que han conegut a través del correu electrònic. Sabem que
aquest curs és impossible per manca de temps, però no descartem que es pugui
realitzar una trobada durant el proper curs i visitar les escoles amb els
alumnes.
Ens ha estat una mica complicat seguir la seqüenciació
programada ja que que hem iniciat el projecte a final de curs, amb les tasques
que aquesta època comporta per part del professorat i el cansament dels alumnes
en èpoques de tanta calor i amb les vacances d’estiu tan aprop.
Les mestres hem gaudit molt de poder apropar
aquests aspectes tecnològics a les nostres escoles i als nostres alumnes ja que
la situació socioeconomica de la majoria d’aquestes famílies fa que que hi hagi
força mancança de TIC a la majoria de les seves cases. També ha estat
enriquidor poder conèixer alumnes d’una escola i de l’altra.
Per part de Bibiana Núñez, mestra de Salt, ha estat un
xic més difícil gestionar el projecte ja que és una escola de doble línia.
Concretament el curs de 2n en el que s’ha realitzat el projecte assisteixen a
l’aula d’informàtica en tres grups barrejats d’A i B.
A la Cristina Collado, com a tutora a l’escola de Girona
d’una sola línia, li ha estat una mica més fàcil gestionar aquestes sessions.
La complicació ha estat, tal com s’ha esmentat anteriorment, compaginar aquest
projecte amb la resta de projectes i activitats que es realitzen a l’escola.
Aquest projecte, encarat des d’una visió
psicopedagògica, ens ha ajudat molt a què tots els alumnes es veiessin
implicats d’una manera o una altra. Els alumnes que més els hi costa o tenen
algun tipus de dificultat o NEE (necessitat educativa especial) han estat
engrescats pels alumnes que tenen més facilitat a l’hora de realitzar els
aprenentatges. D’aquesta manera hem potenciat també una ajuda entre iguals que
ens ha permès treballar també aspectes d’intel·ligència emocional, de
pertinença al grup o de comportament.
Com que també hem aprofitat aquesta comunicació per
presentar les nostres respectives escoles i ho hem fet públic als blocs de les
escoles, ha permès que tota la comunitat educativa (claustres, famílies i
entitats col·laboradores amb l’escola...) poguessin ser partícips d’aquest projecte
i d’aquesta comunicació.
dilluns, 18 de juny del 2012
Continuació del projecte!!
Això no estava a la fitxa de presentació ni ho hem inserit en el projecte, però un cop ja hi estavem posats hem realitzat aquest muntatge amb les fotos de l'escola que van realitzar els alumnes de 2n.
Espero que en gaudiu!!!
Cristina Collado i Bibiana Núñez
divendres, 8 de juny del 2012
Ens comuniquem a distància!!
Us adjunto la descripció del nostre miniprojecte (fet amb Cristina Collado) i el mapa conceptual.
MINIPROJECTE
| 1. TÍTOL DE L’ACTIVITAT |
ENS COMUNIQUEM A DISTÀNCIA!
|
| 2. AGENTS PERSONALS |
Alumnes: Ambdues components del grup realitzaran aquest projecte al segon curs de Cicle Inicial, concretament a una escola d’un barri de Girona i a una escola de Salt.
Mediadores: El projecte serà dut a terme per dues docents:
- Cristina Collado, tutora de 2n a l’escola de Girona i estudiant de Psicopedagogia.
- Bibiana Núñez, coordinadora i mestra d’informàtica a l’escola de Salt i estudiant de Psicopedagogia.
|
| 3. TECNOLOGIA MEDIADORA |
Per a la realització d’aquest projecte serà necessari disposar d’un ordinador connectat a un canó (ja que a les nostres escoles no disposem de pissarres digitals).
També serà necessari disposar d’una càmera fotogràfica digital per realitzar les fotografies de l’escola.
|
| 3. DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA |
Descripció del problema en una sola frase:
Com mantenir el contacte amb les persones que estan lluny de nosaltres mitjançant les noves tecnologies i el correu electrònic.
Descripció argumentada: La idea ha sorgit ja que una alumna de l’escola de Girona va traslladar-se de domicili i va canviar d’escola per assistir a l’altra de Salt. Els alumnes estan interessats en no perdre el contacte amb ella i entre tots han fet una pluja d’idees de com poder mantenir la comunicació.
Els alumnes de Salt s’interessen per l’alumna nova (com et dius, d’on vens,...) la mediadora decideix aprofitar la situació per fer el mateix plantejament amb la pluja d’idees: com ho podem fer per conèixer millor la Nora?.
Cal esmentar que als llibres de text amb els que treballem a l’escola se’ns presenta el tema del correu electrònic a través d’una fitxa, les mediadores hem decidit ampliar-ho interactuant directament amb aquest recurs tecnològic.
Considerem interessant destacar que l’escola de Salt disposa d’un pla TAC on es fomenta que cada cicle mantingui contacte per correu electrònic amb alumnes d’altres escoles. Està previst que les escoles siguin de la Vila de Salt però en aquest cas les mediadores hem aprofitat el canvi d’escola de la Nora per fer una petita modificació en el plantejament i contactar amb una escola que es troba molt pròxima a la Vila.
Com a cloenda del projecte es realitzarà una videoconferència i es penjarà, als respectius blocs, una copia de la informació intercanviada a través dels missatges de correu electrònic (descripcions i fotografies de les escoles, presentacions del grup classe, presentacions individuals,...).
Fonamentació teòrica: Tal com ens indica Jonassen ens situem en un context real i proper per tal de realitzar i fomentar un bon aprenentatge significatiu.
Estructuració: Ens trobem davant una situació de comunicació a través d’un model tecnològic com el correu electrònic i que necessita d’una bona estructuració “Requereixen un nombre limitat de regles i principis que s’organitzen en una disposició previsible i prescriptible; posseeixen respostes correctes i convergents, i tenen un procés de solució presentat i prescrit.”
Complexitat: Hem intentat partir d’una complexitat mitjana, tot i que hem hagut d’acotar molt els objectius i aprenentatges que volem treballar. Aquest és un tema que dóna molt de si i que es pot anar ampliant per mitjà de molts subtemes tot treballant de forma globalitzada les diverses àrees del currículum. No obstant això, el temps del que disposem per al projecte és limitat ja que treballem en un context formal i a aquestes alçades de curs no podem aprofundir tant com ens agradaria en el projecte.
Especificat de camp: S’ha intentat situar en un context real, motivador i molt interessant pels alumnes, però per qüestions alienes al propi projecte (per exemple: el temps, el nombre de sessions...) hem trobat la necessitat de pautar molt els aprenentatges i la seqüenciació de les activitats..
|
| 4. PLANTEJAMENT DEL PROBLEMA ALS ALUMNES |
Com se’ls apareix a la seva vida quotidiana: a l’escola de Girona es planteja el projecte tot aprofitant un esdeveniment ocorregut recentment: “Tot sabem que la Nora ha canviat d’escola. La seva mare m’ha comentat que ara està a una escola de Salt i que us troba molt a faltar. Què us sembla si mantenim el contacte amb ella per saber com està?
En canvi a l’escola de Salt es planteja el projecte aprofitant l’arribada d’una companya nova: “La Nora serà la nostra companya i per tal de poder-la conèixer millor i fer nous amics us proposem establir contacte amb els seus amics de l’escola de Girona”.
Com ho aprofitaran les mediadores: les mediadores aprofitaran un fet, algun cop “traumàtic” per l’infant com és el canvi d’escola amb tot el que això suposa (canvi de mestres, de companys, …) per fomentar la socialització i la comunicació entre infants de la mateixa edat per tal de poder compartir experiències, idees i coneixements.
|
| 5. CONTEXT DE LES ESCOLES ON ES DESENVOLUPARÀ L’ACTIVITAT |
Es tracta de dos centres públics d’educació Infantil i Primària.
Estan situades a dos barris coneguts per l’elevat percentatge de població immigrant que hi resideix. La procedència d’aquestes famílies és molt variada: Amèrica del Sud (Equador, Hondures, Brasil...), Àfrica (Senegal, Mali, Gàmbia, Marroc...) Índia, Xina, etc.
Per tant, en aquests barris hi trobem una gran diversitat lingüística. La majoria de les famílies que porten els seus fills a aquestes escoles tenen un nivell cultural i socioeconòmic baix. La manca de recursos de determinades famílies dificulta que els alumnes tinguin el material escolar necessari i que no disposin d’ordinadors a les seves cases.
|
| 6. CARACTERÍSTIQUES DELS APRENENTS |
Cognitives: El grup de Girona es caracteritza per la seva gran motivació vers els nous aprenentatges. Trobem dos grups diferenciats: un nivell alt i un altre de baix representat per alumnes nouvinguts d’altres països. Cinc alumnes assisteixen a l’aula d’acollida per tal de fomentar l’adquisició de la llengua catalana.
Els grups de Salt són grups amb dos nivells molt diferenciats (nivell alt i baix) i amb 3 alumnes que assisteixen a l’Aula d’Acollida i uns altres 4 que assisteixen a Educació Especial.
Emocionals: La majoria dels alumnes de Girona manifesten un bon estat emocional a excepció de sis casos particulars on els infants viuen amb una familia desestructurada i/o amb conflictes familiars que repercuteixen emocionalment en ells (baixa autoestima, tristesa, dificultats per a relacionar-se,etc).
Els alumnes de Salt mostren moltes mancances emocionals derivades de situacions familiars molt diverses (families monoparentals, divorcis, families desestructurades...) que manifesten amb una baixa autoestima i estant sempre en situació d’alerta.
Actitudinals: Els alumnes de Girona presenten, majoritàriament, una bona actitud. Podem destacar el cas de dos alumnes que mostren dificultats a l’hora de seguir les normes establertes. És un grup bastant autònom i amb bona predisposició per ajudar als altres.
Alguns alumnes de Salt mostren mancances actitudinals i falta d’hàbits adquirits. Però la majoria tenen una bona conducta i força autonomia. Són molt xerraires però es motiven amb les activitats proposades.
Físiques: No hi ha característiques físiques a destacar.
|
| 7. COMPETÈNCIES A ASSOLIR PELS ALUMNES |
|
| 8. ÀREES QUE ES TREBALLEN |
|
| 9. OBJECTIUS |
|
10. CONTINGUTS
|
|
| 11. PAPER DEL MEDIADOR |
La psicopedagoga com a mediadora del projecte, manté un contacte directe amb l’altre docent per tal d’anar encaminant el projecte i potenciar la comunicació com a forma d’integració de l’alumna (la Nora) i els seus companys.
|
| 12. CRITERIS D’AVALUACIÓ |
|
| 13. TEMPORALITZACIÓ |
Està previst realitzar el projecte durant el mes de maig i principis de juny a les sessions d’informàtica i a algunes sessions de llengua catalana i /o coneixement del medi.
|
| 14. ACTIVITATS D’ENSENYAMENT - APRENENTATGE |
|
| 15. SEQUÈNCIA D’ACTIVITATS |
|
MAPA CONCEPTUAL
Esperem que us pugui ser d'utilitat.
Jo espero els vostres comentaris
sobre el projecte i/o el mapa conceptual.
Gràcies per avançat!!
Bibiana Núñez Martín
dimarts, 24 d’abril del 2012
CAS KITE: Àudio-contes sobre el circ
CAS
|
||
Síntesi
destacant l’aprenentatge que es pretén
|
||
Els alumnes de tercer de l’escola, grup més cohesionat i més motivat per
realitzar les activitats proposades, seran els encarregats de realitzar uns àudio-contes
sobre el circ per penjar al bloc de l’escola. Aprofitant l’any del
cooperativisme hem volgut treballar el projecte del circ, un bon exemple de
cooperació.
|
||
Índex
|
Contingut
|
Accés al text
|
Context general
|
||
Experiència en
ensenyament
|
7 anys
|
Al text
|
Experiència /
Nivell d’expertesa en l’ús de TIC
|
-Nivell usuari
avançat.
-Coordinadora
d’informàtica fa 4 anys.
-Les fa servir a
l’escola i a casa.
|
Al text
|
Tipus d’escola
|
Infantil i
primària
|
|
Localització del
centre
|
Poble gran
|
Al text
|
Connexió
|
Internet banda
ampla
|
|
Localització
dels recursos tecnològics
|
-Aula d’informàtica amb 18
ordinadors.
-Aules
ordinàries
Un ordinador per
aula per fer els racons.
-Portàtils
Un portàtil per
curs a infantil i un portàtil per aula a primària.
-Despatxos:
6 ordinadors: 3
a disposició de l’equip directiu, 1 per administració i 2 per treball dels
mestres.
|
|
Situació
sòcio-econòmica dels alumnes
|
Nivell
sòcio-econòmic mig-baix.
|
Al text
|
Context de la
història o cas
|
||
Nivell dels
alumnes
|
3r curs
|
Al text
|
Àrea/Unitat
|
Coneixement del
medi
Llengua catalana
|
Al text
|
Fites en la
història
|
||
Activitats
planificades a la sessió o unitat
|
-Cerca
d’informació al Google.
-Escriptura en
word o open office.
-Gravar amb
audacity.
-Cercar músiques
a una web.
|
Al text
|
Nivell
d’aprenentatge esperat
|
-Saber cercar
informació al Google.
-Conèixer les
funcions bàsiques de l’Audacity.
|
|
Tipus
d’activitat
|
Audioconte sobre
el circ.
|
|
Activitats de la
història o cas
|
||
Tecnologies
utilitzades
|
-Internet
(Google).
-Audacity
-Word o Open
Office.
-Web: Free play
music.
|
|
Raó per la qual
la fa servir
|
Interdisciplinarietat
utilitzant les noves tecnologies.
|
|
Naturalesa de
les activitats (tasques cognitives a realitzar)
|
-Cercar
informació a la Google sobre el circ.
-Escriure la
nostra història sobre el circ.
-Escriure el conte
en Word o open office.
-Gravar el audio-conte
amb Audacity.
-Cercar música a
Free Play Music per posar de fons en el nostre conte.
|
Al text
|
Dificultats trobades
|
- Problemes al
gravar la veu.
- Inserir música
que ens agradi i ens permeti escoltar la nostra veu.
-Problemes amb
el soroll de fons per gravar els contes.
|
|
Ajuda /
col·laboració emprada
|
-Ajuda dels
altres mestres per treballar els aspectes relacionats amb el circ.
|
|
Rol del mestre
|
-Programació
de les sessions: pautar les sessions que dedicarem a cada “pas” de la
unitat.
-Mostra d’opcions
bàsiques de cada programa.
-Guia:
recolzament en tot moment per dur a terme les diferents activitats.
|
Al text
|
Rol de
l’estudiant
|
-Realitzar les activitats
de manera organitzada i sabent en tot moment quin procés va primer.
-Realitzar el
muntatge del “audioconte”.
|
Al text
|
Resultat
|
||
Observacions
|
-Ha costat molt
el procés final.
|
|
Avaluació de
l’aprenentatge
|
-Escoltar i
llegir el resultat final, avaluació continuada
|
|
Lliçó apresa pel
professor
|
-Cal gravar en
espais que generin menys soroll.
-Els alumnes han
gaudit molt de l’activitat.
-S’ha de
mantenir molta organització en tot moment.
-Els alumnes
necessiten molt l’aprovació del/de la mestre/a.
|
|
Història complerta
|
Entrevistador: Voldria demanar-te
si ens pots explicar un cas o una història sobre l’ús de la tecnologia a
l’aula que t’hagi semblat una gran experiència.
Professor: Oi tant, curiosament aquest curs estem treballant un
projecte sobre el Circ que ens va oferir moltes idees per treballar-ho. Vam
decidir fer uns àudio-contes, aprofitant per potenciar l’aprenentatge de la
llengua catalana i el coneixement del medi, utilitzant moltes tècniques amb
la poca tecnologia que tenim al nostre abast.
Entrevistador: Vol dir que no
teniu gaires recursos tecnològics?
Professor: Doncs la veritat és que tenim forces ordinadors però no
funcionen tal i com voldríem. Disposem de portàtils, però només un per aula i
hem de treballar a l’aula d’informàtica.
Entrevistador: I quants alumnes
són a la classe?
Professor: Treballem amb alumnes de 3r, una classe de 24 alumnes.
Entrevistador: I amb tants
alumnes, com s’ho fa per realitzar l’activitat?
Professor: Ens dividim la classe en dos, un grup va amb mi a
l’aula d’informàtica mentre l’altre grup està a l’aula amb la seva tutora.
Entrevistador: Ha exposat que vol
potenciar la llengua catalana.
Professor: Sí, estem a una escola amb força immigració i no sol
ser la llengua més emprada, tot i que és vehicular a l’escola. Aprofitem
aquests tipus d’activitats per ajudar als nens a comunicar-se en aquesta
llengua.
Entrevistador: I d’on va sorgir
la idea de fer àudio-contes?
Professor: A l’escola va arribar la informació d’un concurs
d’àudio-contes i els alumnes es van animar a realitzar-los. Tenien ganes de
sentir “la nostra veu a l’ordinador” i poder posar-hi música i modificar la
veu.
Entrevistador: Però realitzen les
activitats individuals o en grups?
Professor: La veritat que alguns es van agrupar, tot i que en un
principi es va plantejar una activitat individual però alguns companys es van
agrupar per fer diferents personatges i veus en els seus contes.
Entrevistador: Molt bé. I amb
quins programes heu treballat tot el procés, necessitareu més d’un oi?
Professor: S’ha intentat que treballin amb programari lliure per
poder tenir-ne accés en un futur en els seus propis ordinadors i al bloc de
l’escola tenen els enllaços per poder descarregar-los. Aquests programes són:
l’Open Office, l’Audacity i el GIMP. D’aquesta manera també hem tingut en
compte que les músiques utilitzades en els àudio-contes siguin d’accés
lliure, sense drets d’autor i ens hem centrat en la pàgina “http://freeplaymusic.com” on poden trobar moltes músiques diferenciades per categories,
sentiments ...
Entrevistador: Ha d’estar tot
molt pautat... com s’ha organitzat per fer les diferents tasques?
Professor: Primerament ja han treballat l’estructura del conte a l’aula
amb els grups d’expressió escrita, realitzats per la tutors. A partir d’aquí
s’elaboren els contes que posteriorment graven i escriuen a l’ordinador. Mentre
uns quants alumnes graven les seves veus amb l’Audacity, els altres estan
copiant els seus textos a l’ordinador i donant-li forma amb les eines del
processador de textos.
Entrevistador: S’han de destinar
moltes sessions per realitzar l’activitat?
Professor: Si, es treballa amb moltes sessions. Es dedica una
sessió complerta a cercar la música “de fons” per fer-hi el nostre conte a
sobre. Dues sessions per a donar forma i cos al conte amb el processador de
textos i cinc sessions per la gravació i el muntatge.
Entrevistador: Ha dit cinc
sessions?
Professor: Es clar, necessiten gravar la veu i agrupar les pistes
en una sola per escoltar-ho tot seguit. Desprès han d’importar la música que
han descarregat prèviament a la web recomanada. Un cop tenen la música i el
conte gravat arriba el muntatge. Han de moure i treballar amb les pistes per
tal que soni més fort o més fluix on els hi interessa, comenci més aviat o
més tard a parlar...
Entrevistador: Però això és una
feinada, el professor quin paper té en aquest procés?
Professor: En un principi només fa de guia i explica amb la
pissarra digital els passos a seguir amb cada programa una vegada comencem.
Ja s’ha treballat anteriorment el processador de textos en altres activitats
així que només el professor només es centra en explicar el funcionament de
baixar la música i de l’Audacity amb les seves funcions més bàsiques.
Entrevistador: Un cop estan fets
aquests àudio-contes, en teniu pensat fer-ne alguna publicació o cd pels
alumnes?
Professor: Tenim un bloc a l’escola on hi inserirem els
àudio-contes per tal que tothom els pugui escoltar i realitzarem alguna tipus
de votació a través del bloc.
Entrevistador: Molt bé. Per
finalitzar em podria dir la seva trajectòria com a docent i en aquesta
escola?
Professor: Com a docent fa 7 anys que treballo i fa 4 que sóc
coordinadora d’informàtica. En aquesta escola només porto aquest curs i sóc
mestra d’informàtica a primària i coordinadora d’informàtica i TAC de
l’escola.
En aquesta
escola d’un poble gran amb molta immigració es treballa molt per projectes i
això permet modificar alguns aprenentatges i poder anar adaptant-los al grup
classe.
Pel que fa a
les classes d’informàtica s’intenta treballar conjuntament amb les tasques
que es realitzen a l’aula però potenciant la tecnologia amb activitats
creatives que cada alumne pugui aportar una mica d’ell en cada treball i
siguin més productives.
Entrevistador: Moltíssimes
gràcies per la seva atenció i espero que aquest cas serveixi per altres
docents que pensin en crear alguna activitat similar.
|
PERQUÈ EL MEU
CAS REPRESENTA UN APRENENTATGE SIGNIFICATIU AMB LES TIC?
|
En aquest cas
exposat hi ha diversos aspectes que necessiten un aprenentatge significatiu.
En un primer
moment, s’ha exposat que a l’aula s’ha pautat i treballat prèviament el
conte. Un cop ja tenen après el conte poden crear el que es demana amb la
informació que s’ha cercat al Google.
Han de tenir
alguns coneixements anteriors sobre cercar informació a Internet i la utilització de processador de textos com
Word o Open Office.
S’ha
aprofitat que els alumnes estaven molt motivats en el tema del circ: hem vist
pel·lícules, hem fet festes del circ i fins i tot l’escola s’ha convertit en
un petit circ durant una setmana.
Aprofitant
aquesta motivació es va plantejar què els agradaria treballar a l’aula d’informàtica
per tal de plasmar el que havien après sobre el circ. Alguns volien fer
esquemes, altres dibuixos... fins que es va proposar el fer àudio-contes i
van estar molt il·lusionats.
Es va
aprofitar per treballar la llengua i el coneixement del medi utilitzant les
noves tecnologies i de manera creativa, no generant una activitat repetitiva
per ells, on cada alumne fa una mostra exacte del que s’exposa o es vol
ensenyar, sinó que s’ha cercat la motivació de cadascú i el que ells volien
representar en el seu propi conte.
S’ha anat construint
l’aprenentatge en bases que ells tenien ja establertes. Mitjançant
coneixements que ells tenien i la seva pròpia imaginació s’ha anat donant
forma a l’activitat.
Els alumnes
han d’anar construint els coneixements en funció del que cadascú ja té après.
No tots els alumnes comencen amb els mateixos coneixements del tema i amb
aquesta activitat permetem que cadascú avanci segons les seves possibilitats i
els seus coneixements previs.
|
El tema triat ha estat el circ però és aplicable
amb qualsevol tema que motivi als alumnes.
Espero que us hagi agradat i us pugui ajudar en un futur!!
Bibiana Núñez
Subscriure's a:
Missatges (Atom)