Us adjunto la descripció del nostre miniprojecte (fet amb Cristina Collado) i el mapa conceptual.
MINIPROJECTE
1. TÍTOL DE L’ACTIVITAT |
ENS COMUNIQUEM A DISTÀNCIA!
|
2. AGENTS PERSONALS |
Alumnes: Ambdues components del grup realitzaran aquest projecte al segon curs de Cicle Inicial, concretament a una escola d’un barri de Girona i a una escola de Salt.
Mediadores: El projecte serà dut a terme per dues docents:
- Cristina Collado, tutora de 2n a l’escola de Girona i estudiant de Psicopedagogia.
- Bibiana Núñez, coordinadora i mestra d’informàtica a l’escola de Salt i estudiant de Psicopedagogia.
|
3. TECNOLOGIA MEDIADORA |
Per a la realització d’aquest projecte serà necessari disposar d’un ordinador connectat a un canó (ja que a les nostres escoles no disposem de pissarres digitals).
També serà necessari disposar d’una càmera fotogràfica digital per realitzar les fotografies de l’escola.
|
3. DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA |
Descripció del problema en una sola frase:
Com mantenir el contacte amb les persones que estan lluny de nosaltres mitjançant les noves tecnologies i el correu electrònic.
Descripció argumentada: La idea ha sorgit ja que una alumna de l’escola de Girona va traslladar-se de domicili i va canviar d’escola per assistir a l’altra de Salt. Els alumnes estan interessats en no perdre el contacte amb ella i entre tots han fet una pluja d’idees de com poder mantenir la comunicació.
Els alumnes de Salt s’interessen per l’alumna nova (com et dius, d’on vens,...) la mediadora decideix aprofitar la situació per fer el mateix plantejament amb la pluja d’idees: com ho podem fer per conèixer millor la Nora?.
Cal esmentar que als llibres de text amb els que treballem a l’escola se’ns presenta el tema del correu electrònic a través d’una fitxa, les mediadores hem decidit ampliar-ho interactuant directament amb aquest recurs tecnològic.
Considerem interessant destacar que l’escola de Salt disposa d’un pla TAC on es fomenta que cada cicle mantingui contacte per correu electrònic amb alumnes d’altres escoles. Està previst que les escoles siguin de la Vila de Salt però en aquest cas les mediadores hem aprofitat el canvi d’escola de la Nora per fer una petita modificació en el plantejament i contactar amb una escola que es troba molt pròxima a la Vila.
Com a cloenda del projecte es realitzarà una videoconferència i es penjarà, als respectius blocs, una copia de la informació intercanviada a través dels missatges de correu electrònic (descripcions i fotografies de les escoles, presentacions del grup classe, presentacions individuals,...).
Fonamentació teòrica: Tal com ens indica Jonassen ens situem en un context real i proper per tal de realitzar i fomentar un bon aprenentatge significatiu.
Estructuració: Ens trobem davant una situació de comunicació a través d’un model tecnològic com el correu electrònic i que necessita d’una bona estructuració “Requereixen un nombre limitat de regles i principis que s’organitzen en una disposició previsible i prescriptible; posseeixen respostes correctes i convergents, i tenen un procés de solució presentat i prescrit.”
Complexitat: Hem intentat partir d’una complexitat mitjana, tot i que hem hagut d’acotar molt els objectius i aprenentatges que volem treballar. Aquest és un tema que dóna molt de si i que es pot anar ampliant per mitjà de molts subtemes tot treballant de forma globalitzada les diverses àrees del currículum. No obstant això, el temps del que disposem per al projecte és limitat ja que treballem en un context formal i a aquestes alçades de curs no podem aprofundir tant com ens agradaria en el projecte.
Especificat de camp: S’ha intentat situar en un context real, motivador i molt interessant pels alumnes, però per qüestions alienes al propi projecte (per exemple: el temps, el nombre de sessions...) hem trobat la necessitat de pautar molt els aprenentatges i la seqüenciació de les activitats..
|
4. PLANTEJAMENT DEL PROBLEMA ALS ALUMNES |
Com se’ls apareix a la seva vida quotidiana: a l’escola de Girona es planteja el projecte tot aprofitant un esdeveniment ocorregut recentment: “Tot sabem que la Nora ha canviat d’escola. La seva mare m’ha comentat que ara està a una escola de Salt i que us troba molt a faltar. Què us sembla si mantenim el contacte amb ella per saber com està?
En canvi a l’escola de Salt es planteja el projecte aprofitant l’arribada d’una companya nova: “La Nora serà la nostra companya i per tal de poder-la conèixer millor i fer nous amics us proposem establir contacte amb els seus amics de l’escola de Girona”.
Com ho aprofitaran les mediadores: les mediadores aprofitaran un fet, algun cop “traumàtic” per l’infant com és el canvi d’escola amb tot el que això suposa (canvi de mestres, de companys, …) per fomentar la socialització i la comunicació entre infants de la mateixa edat per tal de poder compartir experiències, idees i coneixements.
|
5. CONTEXT DE LES ESCOLES ON ES DESENVOLUPARÀ L’ACTIVITAT |
Es tracta de dos centres públics d’educació Infantil i Primària.
Estan situades a dos barris coneguts per l’elevat percentatge de població immigrant que hi resideix. La procedència d’aquestes famílies és molt variada: Amèrica del Sud (Equador, Hondures, Brasil...), Àfrica (Senegal, Mali, Gàmbia, Marroc...) Índia, Xina, etc.
Per tant, en aquests barris hi trobem una gran diversitat lingüística. La majoria de les famílies que porten els seus fills a aquestes escoles tenen un nivell cultural i socioeconòmic baix. La manca de recursos de determinades famílies dificulta que els alumnes tinguin el material escolar necessari i que no disposin d’ordinadors a les seves cases.
|
6. CARACTERÍSTIQUES DELS APRENENTS |
Cognitives: El grup de Girona es caracteritza per la seva gran motivació vers els nous aprenentatges. Trobem dos grups diferenciats: un nivell alt i un altre de baix representat per alumnes nouvinguts d’altres països. Cinc alumnes assisteixen a l’aula d’acollida per tal de fomentar l’adquisició de la llengua catalana.
Els grups de Salt són grups amb dos nivells molt diferenciats (nivell alt i baix) i amb 3 alumnes que assisteixen a l’Aula d’Acollida i uns altres 4 que assisteixen a Educació Especial.
Emocionals: La majoria dels alumnes de Girona manifesten un bon estat emocional a excepció de sis casos particulars on els infants viuen amb una familia desestructurada i/o amb conflictes familiars que repercuteixen emocionalment en ells (baixa autoestima, tristesa, dificultats per a relacionar-se,etc).
Els alumnes de Salt mostren moltes mancances emocionals derivades de situacions familiars molt diverses (families monoparentals, divorcis, families desestructurades...) que manifesten amb una baixa autoestima i estant sempre en situació d’alerta.
Actitudinals: Els alumnes de Girona presenten, majoritàriament, una bona actitud. Podem destacar el cas de dos alumnes que mostren dificultats a l’hora de seguir les normes establertes. És un grup bastant autònom i amb bona predisposició per ajudar als altres.
Alguns alumnes de Salt mostren mancances actitudinals i falta d’hàbits adquirits. Però la majoria tenen una bona conducta i força autonomia. Són molt xerraires però es motiven amb les activitats proposades.
Físiques: No hi ha característiques físiques a destacar.
|
7. COMPETÈNCIES A ASSOLIR PELS ALUMNES |
|
8. ÀREES QUE ES TREBALLEN |
|
9. OBJECTIUS |
|
10. CONTINGUTS
|
|
11. PAPER DEL MEDIADOR |
La psicopedagoga com a mediadora del projecte, manté un contacte directe amb l’altre docent per tal d’anar encaminant el projecte i potenciar la comunicació com a forma d’integració de l’alumna (la Nora) i els seus companys.
|
12. CRITERIS D’AVALUACIÓ |
|
13. TEMPORALITZACIÓ |
Està previst realitzar el projecte durant el mes de maig i principis de juny a les sessions d’informàtica i a algunes sessions de llengua catalana i /o coneixement del medi.
|
14. ACTIVITATS D’ENSENYAMENT - APRENENTATGE |
|
15. SEQUÈNCIA D’ACTIVITATS |
|
MAPA CONCEPTUAL
Esperem que us pugui ser d'utilitat.
Jo espero els vostres comentaris
sobre el projecte i/o el mapa conceptual.
Gràcies per avançat!!
Bibiana Núñez Martín
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada